Código de Referencia: ES.07040.AHUIB/.FJMS

Título /Nombre Atribuído: Fons Jesuïtes de Monti-Sion

[f] 01-01-1335 (Posterior a) / 31-12-1889 (Anterior a)

Nivel de Descripción: Fondo

Historia Archivística: Els jesuïtes arribaren a Mallorca mitjançant el pare Jeroni Nadal, nascut a Ciutat l’any 1507 a una casa situada entre el Call i el carrer de Sant Francesc. Va estudiar a Alcalà on va conèixer a Ignasi de Loiola a qui més endavant tornaria a trobar a París. Allà tenen un tracte més familiar i Ignasi el vol unir al grup dels primers jesuïtes (Xavier, Lainez, Febre, Salmerón). Als trenta anys, quan ja torna a viure a Mallorca, Jeroni es fa capellà secular. Un dia, estant a Sóller, troba una carta de Xavier que anomena a Ignasi de Loiola. Jeroni decideix anar a Roma on Jeroni Domenech el du a veure a Ignasi. El 1545 ingressa a la Companyia de Jesús. Fou de gran ajuda per Ignasi, qui li encarrega promulgar les constitucions de la Companyia de casi totes les cases d’Europa.

Quan a Mallorca saben que Jeroni Nadal ha entrat a la Companyia, li demanen que els jesuïtes venguin a Mallorca, on en aquell moment es viu un ambient de relaxament dels costums i també de litigis familiars, tant a ciutat com als pobles. El prestigi dels jesuïtes era ja conegut. Els jurats de Mallorca demanen, en una carta en mallorquí, la fundació d’un col·legi. A cap ciutat fou tant popular el seu establiment, i l’ànima de la fundació fou Jeroni Nadal. Al 1561 arriben cinc jesuïtes, Francisco Boldo, Bernardo Verdolay, Jerónimo Mur, Juan Navarro i Francisco Fortuny. Gent del voltant de la família de Jeroni Nadal els dona posada i els ajuden amb roba, mobles i altres bens.

Es tria la capella de la Mare de Deu de Montisión i cases del voltant per la instal·lació de la comunitat al barri de la Calatrava. La capella de Monti-Sion (quan s’instal·len els jesuïtes midava uns 56 pams de llargària per 36 d’ample) havia estat edificada el 1300 com a sinagoga però aviat es convertí en església cristiana. El 1483 formava part del patrimoni de Beatriu de Pinós i d’Agnès de Quint que la donaren juntament amb altres bens per l’establiment del primer Estudi General. Quan la reben els jesuïtes el 1561 ja s’hi troba el retaule de la Mare de Déu que avui es conserva dins les dependències del convent.

Gràcies a una sèrie d’ajudes econòmiques, els jesuïtes compren unes altres cases separades de la Calatrava per un born, on hi havia una síquia que donava aigua al convent de Santa Clara. Comuniquen les dues illetes amb un pont de fusta i acaben per comprar el carrer que les separa, unificant-les. Alguns dels edificis també formaven part del patrimoni de Beatriu de Pinós i d’Agnès de Quint, i foren cedits pels seus marmessors.

L’altre col·legi que tingueren els jesuïtes a Mallorca fou el de Pollença. El 19 de juny de 1688 fou fundat a la vila de Pollença del Regne de Mallorca el col·legi de Sant Ignasi de Loiola de la Companyia de Jesús, pel P. Hugo Nuñes de Berart. Fou aquella una fundació plena de dificultats.

Quan el 1767 Carles III dona l’ordre de expulsió dels jesuïtes d’Espanya, totes les cases de la Companyia de Jesús queden encerclades pels soldats del rei i fins el moment de la seva partida els jesuïtes queden presoners. Els donen molt poc temps per partir. Els llibres que havien reunit fins el moment, entre la biblioteca del col·legi i els del seu propi ús sumaven la totalitat de 10.784 exemplars. La casa de Monti-Sion fou assignada a la Universitat Literària.

Durant l’empresonament, el jutge instructor, acompanyat del rector i del procurador, recorregueren totes les dependències (sagristia, arxiu, biblioteca) deixant els panys segellats. Les claus de la sagristia foren entregades a don Roc Jacint Sans, capellà del regiment de Lombardia. Aleshores, els jesuïtes de Mallorca varen ser conduits a la possessió de Sa Torre, prop de la porta de Jesús, i, passat un temps, els reuniren amb els jesuïtes d’Eivissa i els embarcaren en uns vaixells que esperaven al port de la Porrassa. Des d’allà foren conduits a Civitavecchia.

Els bens dels jesuïtes es van vendre en pública subhasta. Un total de 9.024 llibres foren entregats a la Universitat Literària. Els més rars, juntament amb els manuscrits, es reservaren pel rei.

Es va prohibir ressuscitar la congregació de l’Esperit Sant, i aconseguiren que Climent XIV extingís la Companyia. Pío VII la restableix el 1814 però, quan tornen els jesuïtes a Mallorca troben l’edifici de la Universitat del carrer de Monti-Sion convertit amb quarter de milícies durant la guerra de la Independència (1808-1814). A pesar de tot, amb el suport del bisbe Bernat Nadal, es torna la casa als jesuïtes, que sofreixen dues expulsions més: durant la regència de Maria Cristina, i el regnat d’Isabel II. Quan desapareix la Universitat s’estableix l’Institut Balear a l’edifici de Monti-Sion.

Historia Institucional/Reseña Biográfica: Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Íñigo de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola. Els membres d'aquest orde es coneixen popularment com a jesuïtes. Amb gairebé 20.000 membres, és l'orde més gran de l'església catòlica en l'actualitat

Forma de Ingreso: DEPÓSITO

Observaciones del Ingreso: Com s’ha dit abans, en el moment de l’expulsió, els llibres dels jesuïtes (del seu propi ús, de la sagristia i de la biblioteca) quedaren en mans del rei i l’estat. La resta de la biblioteca va passar a la Universitat.

Diu Lladó que "En el año 1816, al reintegrarse la compañía, la Universidad se fue a su edificio prístino, y de allí, después del 1835, volvió a Montesión en donde se creó el Instituto Balear”.

Quan es va construir el nou edifici de l’Institut d´Ensenyança el 1917 i es traslladaren tots els papers i llibres a l’edifici de Monti-Sion, es juntaren els documents de l’Estudi General Lul·lià, els de la Antiga Universitat (Lul·liana, Lul·liana Literària de Mallorca, i Literària Balear) i els papers de la sagristia de Monti-Sion i els dels jesuïtes.

Continua Lladó: “En el instituto ha sufrido traslado de unas dependencias a otras en su propio edificio. En 1936 se le pasó al 2º piso, donde había muchos papeles. Faltan algunos libros que están en otras bibliotecas de la ciudad”. El Instituto de Enseñanza se dividió en Masculino y Femenino, y todo el archivo fue trasladado al sótano del edificio del Instituto Masculino “Ramón Llull”.

Don Jaume Lladó i Ferragut, catedràtic de l’Institut i arxiver, va ordenar aquests papers i el 1946 va publicar el catàleg, prologat pel padre Batllori, Real y Pontificia Universidad Literaría y Estudio General Luliano del Antiguo Reino de Mallorca, on la segona part està dedicada als documents procedents dels jesuïtes.

Quan es va instituir la Universitat de les Illes Balears el 1978, aquesta reclama l’arxiu de l’Antiga Universitat i els seus atributs, bandera i maça. Amb aquest arxiu vingueren els documents dels jesuïtes i de la sagristia de Monti-Sion: mandes pies amb la seva característica documentació, cartes, llibres d’administració i censos.

L’informe i inventari d’entrega fou realitzat per José Francisco López Bonet qui dona compte detallat dels documents que entrega a la Universitat. Aquests documents iniciaren l’Arxiu Històric de la UIB.

Així doncs, el fons anomenat “Jesuïtes” és un fons de titularitat eclesiàstica, generat per la comunitat dels Jesuïtes i la Sagristia de Monti-Sion.

Nombre del/los productor/es:

Alcance y Contenido: El fons documental dels Jesuïtes -o Companyia de Jesús- de l'església i col·legi de Monti-Sion de Palma, es troba format per 204 unitats documentals, entre llibres, lligalls i els pergamins extrets dels lligalls per a la seva millor conservació. Concretament, es tracta de 130 llibres més, aproximadament, 5.240 documents solts.

Pel que fa al contingut del fons, es tracta sobretot de documentació relacionada amb l'administració i la comptabilitat de la sagristia de l'església de Monti-Sion. Això inclou l'administració de les herències, mandes pies i censals deixades per nombroses famílies benestants, destacant-ne algunes com els Bassa, Comelles, Castell, Moll o Nicolau, entre d'altres.

Així mateix, el fons també inclou documentació relacionada amb altres institucions sorgides dels Jesuïtes, com la Congregació de l'Esperit Sant o els Col·legis de Sant Martí de Palma i Sant Ignasi de Pollença. Finalment, també hi apareixen documents traspaperats del fons de la Universitat Literària de Mallorca.

3 sèries documentals. 71 unitats d’instal·lació

Valoración, Selección, Eliminación:

Nuevos Ingresos: No es preveuen més ingressos.

Organización: El fons documental ha estat organitzat en tres sèries documentals en funció de la seva naturalesa material: Llibres, lligalls de documents i pergamins.
Pel que fa als llibres, s'ha seguit l'ordre establert per Lladó i Ferragut al seu catàleg, fent coincidir el número d'ítem, fins al llibre 81. A partir d'aquest, per als llibres que no havien estat catalogats, s'ha seguit l'ordre d'arribada, que es correspon majoritàriament amb famílies i institucions.
En canvi, per als lligalls de documents i conjunts de pergamins que se n'han derivat, s'ha seguit la numeració original dels lligalls (no la de Lladó i Ferragut) quan aquesta hi era present, ja que dotava de major coherència al conjunt. En els lligalls que no tenien numeració original, s'ha seguit l'ordre d'arribada.

Condiciones de Acceso:

Condiciones de Reproducción:

Lengua/escritura(s) de los Documentos: Català, castellà, llatí

Características Físicas y Requisitos Técnicos: En general, els documents es troben en bon estat. El suport és de paper i pergamí. El llibres, manuscrits, duen tapes de pergamí i estan enquadernats a mà.

Estado Conservación: REGULAR

Observaciones Conservación:

Índices de Descripción:

Instrumentos de Descripción:

Existencia y Localización de los Originales:

Existencia y Localización de las Copias:

Unidades Relacionadas por Procedencia:

Otras Unidades Relacionadas:

Notas de Publicaciones:

Notas:

Control de la Descripción - Notas del Archivero:

Control de la Descripción - Reglas o Normas: